Estem vivint uns moments difícils en que tots nosaltres hem de fer front a dificultats de tot tipus (emocionals, econòmiques,….)
Es diu que davant dels problemes és l’individu amb la major variabilitat d’opcions el qui té el control de la situació. És a dir, que a vegades no és tant el problema en si, sinó les possibles solucions que li puguem donar.
Albert Einstein ho resumia de la següent manera:“En moments de crisis només la imaginación és més important que el coneixement”.

Crec que tot plegat queda prou ben reflectit amb el següent poema:

LA PIEDRA

El distraído tropezó con ella.
El violento la utilizó como proyectil.
El emprendedor, construyó con ella.
El campesino, cansado, la utilizó de asiento.
Para los niños, fue un juguete.
Drummond la poetizó.
Con ella, David mató a Goliat.
Y Michelangelo le sacó la más bella escultura.

En tots els casos, la difèrencia no va ser la pedra, sinó de l’home que la va trobar, i pel que va pensar que servia.
Així doncs:

“No hi ha cap pedra en el nostre camí que no puguem aprofitar per al nostre creixement personal.”

Piedra_thumb