L’equinoteràpia és un tipus de teràpia complementària a les tradicionals, que utilitza els cavalls com a eina  per estimular al pacient en varies àrees i així poder superar diferents tipus de trastorns ja siguin físics, psicològics o emocionals.

Dins l’equinoteràpia existeix la psicoteràpia assistida amb cavalls on es treballa l’aprenentatge emocional i el creixement personal a través de la relació del pacient amb l’animal.

Així doncs, s’estableix entre el pacient i el cavall un binomi únic, un vincle de confiança i amistat que afecta positivament a l’autoestima del pacient. És aquest vincle que junt amb l’atenció, l’observació i les modificacions del psicoterapeuta ens permetrà treballar múltiples casos com la depressió, l’ansietat, problemes de comportament, trastorn adaptatius, TDAH i molts d’altres.

Entre aquests casos són destacable els resultats que es poden aconseguir amb nens diagnosticats de TDAH, doncs el cavall és capaç de cridar-los-hi l’atenció de forma suficient com per a que puguin començar a establir canvis.

La relació amb el cavall es crea a través d’exercicis que no només consistiran en la munta, sinó també en el seu raspallat, neteja, alimentació,….Al cap i a la fi, els cavalls ens permeten compartir amb ells molt més enllà que un passeig, ja que ens transmeten el seu esperit lliure, la seva energia i la seva paciència infinita.

Per acabar avui us deixo la següent faula de creixement personal protagonitzada per un cavall:

LA FAULA DEL CAVALL

Un pagès, que lluitava amb moltes dificultats, tenia alguns cavalls perquè l’ajudessin en els treballs de la seva petita hisenda.

Un dia, el seu capatàs li va fer saber que un dels cavalls havia caigut en un vell pou abandonat. El pou era molt profund i seria extremadament difícil treure el cavall d’allà. El pagès va anar ràpidament fins al lloc de l’accident, i va avaluar la situació, assegurant que l’animal no s’havia malmès. Però, per la dificultat i l’alt preu per treure’l del fons del pou, va creure que no valia la pena invertir en l’operació de rescat.

Va prendre, llavors, la difícil decisió: determinar que el capatàs sacrifiqués l’animal tirant terra al pou fins a enterrar-lo, allà mateix. I així es va fer.

Els empleats, comandats pel capatàs, van començar a llançar terra dins del pou per cobrir al cavall. Però, a mesura que la terra queia en l’animal, aquest la sacsejava i s’anava acumulant en el fons, possibilitant al cavall per anar pujant. Els homes es van adonar que el cavall no es deixava enterrar, sinó al contrari, estava pujant fins que finalment, ¡va aconseguir sortir!

Si estàs “allà baix”, sentint-te poc valorat, i els altres llancen sobre teu la terra de la incomprensió, la manca d’oportunitat i del suport, recorda el cavall d’aquesta història.

No acceptis la terra que van tirar sobre tu; sacseja-la i puja sobre ella.

I en quan més en tiraran, més aniràs pujant, pujant, pujant …

Batan082