El passat dia 9 d’Octubre es va celebrar el dia Mundial de la Salut Mental i vaig participar amb aquest article al diari l’Ebre.

“Arran de la celebració del dia Mundial de la Salut Mental, voldria escriure quatre línies per fer un clam cap a la conscienciació social de les patologies mentals.

Avui en dia és patent l’estigmatització social de les malalties mentals, per exemple, resulta difícil que un esquizofrènic faci públic el seu diagnòstic sense que la gent el miri amb certa angoixa. Una por que neix de la desconeixença de la simptomatologia que ocasiona la malaltia, així com també la falta d’empatia vers el patiment que sofreix l’afectat.

Per això, és necessària una pedagogia social en que les malalties mentals, l’ús dels serveis psicològics i psiquiàtrics, siguin vistos amb una normalitat i quotidianitat semblant a la de qualsevol altre servei sanitari.

Seria socialment sa que qualsevol de nosaltres pogués expressar el seu estat de salut mental sense haver de preguntar-se: “Què pensaran?”. D’aquesta manera podríem explicar que hem patit un atac d’ansietat com qui explica que té lumbàlgia, que patim d’un Trastorn Obsessiu Compulsiu com aquell que diu que és diabètic, i poder explicar la teva medicació psiquiàtrica amb la tranquil·litat d’aquell qui explica que pren Sintrom.

Així, el camp emocional prendria la rellevància que té en l’interior de cadascú de nosaltres.  El nostre estat anímic és el que domina el nostre dia: les nostres ganes d’anar a treballar, les nostres ganes d’estar amb els altres, en definitiva, la clau per gaudir d’una bona salut mental.”